El Nostre Blog

Íntim! - Únic! - Sentit! - Ecològic!
Elisabeth Kübler-Ross

Elisabeth Kübler-Ross (8/07/1926-24/08/2004) fou una psiquiatra i escriptora Suís-Nord-Americana que es va convertir en una de les referències mundials en temes referents a la mort, el tracte amb les persones moribundes i les cures pal·liatives.

Elisabeth va donar suport i ajut a molts familiars a l’hora de gestionar les seves pèrdues, a com confrontar la mort dels seus essers estimats i ajudar-los en les últimes etapes de la vida, per poder afrontar la mort amb serenitat.

Va crear fundacions i va escriure més d’una desena de llibres a més de liderar diversos moviments ciutadans per defensar el dret a una mort digna.

El 1969 va publicar el llibre "On Death and Dying" on descriu el que s’han denominat posteriorment com les 5 etapes del dol, un procés pel qual la gent afronta la tragèdia. Primerament aquestes etapes es van definir pels que afrontaven la pròpia mort, però més tard es van adaptar també als familiars i amics que patien la pèrdua. El llibre també exposava un millor tractament pels que estaven lluitant amb una malaltia fatal.

Les cinc etapes del dol

  1. Negació: " Em trobo bé, això no em pot estar passant, no a mi " . És una fase d’autodefensa de la persona i és temporal.
  2. Ira: " Per què a mi ? , No és just ! ". Després de la negació, la persona pren consciència de la realitat i entra en fase de ràbia i enuig. És una etapa on és difícil cuidar-la degut al sentiment de ira i en alguns casos d’enveja lògica cap a l’energia i la vida dels que l’envolten.
  3. Negociació: " Deu, deixa’m viure al menys per veure als meus fills graduar-se, faré qualsevol cosa per un parell d’anys més ". La tercera etapa porta l’esperança de poder posposar o retardar la mort. En la majoria dels casos la persona entén que morirà però intenta negociar normalment amb un esser superior, poder tenir més temps a canvi d’una forma de vida reformada.
  4. Depressió: " Estic tant trist, si vaig a morir perquè fer res, perquè seguir ! ". En aquest moment la persona entén la seguretat de la mort i acostuma a estar molt trist i passar moltes estones plorant o lamentant-se. No és aconsellable intentar alegrar a la persona moribunda ja que és una etapa que cal ser processada.
  5. Acceptació: " Això no té solució, no puc lluitar contra la realitat, cal que em prepari i ho deixi tot a punt ". En aquesta etapa arriba la pau i la comprensió. És el final de la lluita i en alguns casos la persona volt ser deixada sola en molts moments del dia.

Kublër-Ros va assegurar que no sempre totes les etapes passen en el mateix ordre i que no totes les persones les vivien totes, tot i que normalment en vivien al menys dues de les cinc i podien repetir-se en diferents moments del procés.

L’enfoc de la mort per part de la persona està molt relacionat amb la consecució d’objectius i propòsits que s’hagin aconseguit en vida. Aquells que han trobat el seu propòsit a la vida o li han trobat un significat afronten les seves últimes setmanes amb menys tristesa que aquells que no ho han fet.

Kübler-Ros ha contribuït a ajudar a molts moribunds i familiars a afrontar aquest últim viatge amb serenor i pau, amb especial dedicació als casos infantils.

Elisabeth després de patir diversos atacs d’apoplexia, a la seva última entrevista l’any 2002, dos anys abans de la seva mort, va afirmar que estava preparada per morir.

Alguns dels llibres recomanats:

  • Los niños y la muerte (1992)
  • La muerte un amanecer (1998)
  • Sobre el duelo y el dolor (2001)

Organitzem l'acte de dipositar les cendres del teu ser estimat sota les ones del Mediterrani

 
Íntim! - Únic! - Sentit! - Ecològic!